És una pregunta que es planteja molta gent cada dia. Crec que la
felicitat és una emoció que no s’aprèn tan fàcilment com voldríem. De petits
sempre estem contents, sense cap preocupació, però a mesura que anem creixent
comencen a tenir les nostres diferencies amb els altres, fet que fa que ens
enfadem, discutim i avegades aquesta felicitat que teníem dins desapareix per
moments. Les experiències que tenim posteriors ens fan conèixer que els fets
viscuts fins aleshores no eren tan rellevants com havíem cregut, ja que cada cop
tenim problemes més problemes complicats per solucionar-los diàriament i no
donem tanta importància als que abans havíem cregut tant complicats.
La
felicitat és una emoció que a base d’experiències vas aprenen que es pot
controlar i que tu mateix pots fer que sigui major. Una manera és amb problemes
que et succeeixen, que els hi pots donar un tomb de 180º i mirar-los des d’un
altre punt de vista completament diferent, aquest canvi sempre es pot fer mentre
lluitis i creguis en tu mateix.
Ser feliç no depèn dels altres, sinó de tu
mateix.
Estem d´acord!!!Cal mirar cada dia que comença amb bons ulls i retroalimentar-nos de pensaments positius, ja que els negatius...està demostrat que no ens ajuden!!Com va dir un dia un gran expert en la matèria:posem-li vida als anys, no anys a la vida!!Sentir que cada dia pot ser l´últim funciona,encara que sabem que costa,però val la pena!Salutacions!
ResponderEliminar